LECTURA COMPARTIDA: "EN MATTIA I L'AVI"

10 de desembre de 2015



EN MATTIA I L'AVI
Roberto Piumini
Il·lustracions Jordi Vila Delclòs
Ed. El jardí secret de VIENA

"Un nen és un lloc ben bonic per viure-hi.

Quan tens a les mans un llibre de l'editorial "El jardí secret de VIENA", saps que abraces un petit tresor. Saps que estàs a punt de llegir un d'aquells llibres que, possiblement, no brillarà en el circuit més comercial però que  no et deixarà indiferent. Tens la sensació, a més, que el text que es publica ha estat seleccionat amb cura, que qui l'ha triat ha pensat en tot allò que et pot transmetre i, per aquest motiu, et sents obligat a tractar-lo amb delicadesa. "En Mattia i l'avi" és d'aquests llibres: un petit tresor que has de tractar amb amor i delicadesa.
En Mattia és un nen de set anys que està vivint una situació difícil. El seu estimat avi és al llit molt malat. La família plora al seu voltant conscient de la gravetat de la situació però en Mattia no. El nen s'entreté amb una mosca que vola a l'habitació. I no és perquè en Mattia no s'estimi l'avi o perquè sigui un nen insensible, sinó perquè, segurament, encara no és conscient del que pot significar perdre algú per sempre. Enmig dels plors i les llàgrimes de la família, l'avi li demana al seu nét si vol sortir a fer un volt i en Mattia, no ho dubta. Tots dos surten de l'habitació per viure una gran aventura.

 No és important si la gran aventura és un somni, és real o són records. L'interessant són les experiències que tots dos comparteixen i alguns dels consells que l'avi dóna al seu nét. Tot i que he utilitzat la paraula consells, el cert és que l'avi, en cap moment tracta d'alliçonar el nen sinó que, més aviat, allò que li diu i allò que li ensenya són valors i ideals de vida. Són els valors de la persona que ja ha viscut tota una vida i que els transmet a algú que ara tot just la comença. Aquests ideals no són només frases per fer reflexionar els més petits sinó per compartir també amb els més grans.
 

La paciència és un d'aquests valors, l'espera i la nostra actitud mentre esperem quelcom que desitgem. En Mattia vol creuar un pont per arribar a un cavall, en Bergant, però el pont és lluny. De fet, per molt que caminin, sempre està lluny. Aleshores, davant la impaciència del nét, l'avi li explica que "quan es desitja massa una cosa, no arriba mai". Què vol dir exactament? Que quan desitges molt una cosa la fas tan irreal que allò que has idealitzat mai arribarà? Que és necessari saber esperar però que en el món actual és impossible fer-ho? Si ni tan sols podem esperar a l'estiu per menjar tomàquets! Que tot arriba i no cal perseguir-ho? Realment, la frase permet un munt d'interpretacions. I més, quan, una mica més endavant, en Mattia pregunta: ¨I si no el desitgem, el podríem atrapar?"  Aquí hi ha la clau dels desitjos: trobar l'equilibri entre les forces que dediquem a perseguir-los i la paciència que tenim mentre no arriben.
 
M'aturo en un altre gran ensenyament de l'avi. Tots dos han aconseguit ja acostar-se al cavall Bergant. Fins i tot, han aconseguir pujar-hi i cavalcar una mica. En Mattia li pregunta a l'avi si el cavall és seu. I l'avi respon "No del tot". Què vol dir exactament, us preguntareu? L'avi continua explicant que només una part de les nostres coses és nostra. I l'altra part? "És del món". En el fons, les persones som només una part petita de l'univers i, en moltes ocasions, ens creiem per sobre de tot el que ens envolta. Sempre ha d'haver-hi algú que ens faci tocar de peus a terra i que ens indiqui quin és el nostre paper a la Terra. No us sentiu més petits si penseu que allò que teniu a la butxaca, a la bossa o a casa, no us pertany només a vosaltres? No creieu que és molt més generós i molt més conscient pensar que no som el centre de tot i que tot el que tenim també pertany a la Terra?

Com podeu veure el llibre va molt més enllà de la relació avi-nét o, fins i tot, de com afrontar el dol per la pèrdua d'un familiar. De fet, tota la història és una gran metàfora on l'avi intenta explicar al seu nét què passarà si ell mor. En quina situació quedaran un i l'altre. I l'exemple de l'exúvia és magistral. No us el penso explicar perquè ja he donat molts detalls d'aquesta petita obra d'art i la metàfora de l'exúvia és tan meravellosa que paga la pena que la descobriu vosaltres mateixos.

Us haig d'avisar que "En Mattia i l'avi" és un llibre trist. La història no ens farà riure. Més aviat, en alguns moments ens emocionarà, sobretot si et sents identificat amb en Mattia. Però és una obra magistral per parlar obertament de la mort amb els teus fills. Tractar el tema a partir de les emocions que ens genera la pèrdua d'un ésser familiar i dels camins que podem trobar per superar el cop. És un llibre molt i molt tendre. D'aquells que ocupen un lloc privilegiat a la teva biblioteca i al cor. 






He trobat que  "En Mattia i l'avi" és un llibre trist. La història comença en una habitació on la família del Mattia està al voltant d'un llit on hi ha l'avi que està molt malalt. L'avi li pregunta al Mattia si li ve de gust fer un volt i el nen respon que sí. Tots dos surten de l'habitació per viure una gran aventura. En aquesta aventura, l'avi cada vegada es fa més i més petit, fins al punt que hi cap en la mà del Mattia.


Crec que aquesta aventura no és real perquè l'avi estava molt malalt i és difícil que pogués caminar, i que totes les experiències que viuen junts, són o bé imaginacions del Mattia o bé records d'alguns dels moments que tots dos han viscut junts. 
 
No us vull explicar el final perquè és molt maco i paga la pena que el llegiu, però és la part del llibre que més m'ha agradat perquè és la para més emotiva. Quan la vaig llegir em vaig emocionar i, fins i tot, em va caure alguna llàgrima.
Aquest llibre ens ensenya que les persones que més t'estimes, mai no marxen del tot, i sempre tenen un lloc al teu cor. Crec que pot ensenyar als nens que han passat per un moment trist perquè se'ls ha mort alguna persona molt estimada.
El llibre no és llarg, i fins i tot es fa curt. Algunes paraules m'ha costat entendre-les com ara l'exúvia i requereix concentració per entendre'l tot. Tot i així, us el recomano perquè ens fa pensar sobre temes que no acostumem a parlar-hi gaire.

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar un comentari al nostre blog!