RESSENYA: "TOMÀS I LES TISORES MÀGIQUES"

7 de desembre de 2015


TOMÀS I LES TISORES MÀGIQUES
Ricardo Alcántara
Il·lustracions Gusti
Ed.Baula

"Anaven del cap a la panxa, d'allà al cor, i després enfilaven en direcció al cap." 

"Tomàs i les tisores màgiques" és d'aquells llibres que, quan l'has acabat, et sents feliç d'haver-lo explicat als teus fills.

En Tomàs té un entorn perfecte. Té tres amics que l'omplen i el fan feliç: una nina, un tren i una pilota. Juguen junts, mengen junts, dormen junts,... Fan tota la vida plegats. Però un dia, un d'ells decideix créixer de cop. El tren abandona les vies de sempre per veure què hi ha més enllà. Tota una metàfora del que pot ser la persecució d'un somni on el més important és prendre la decisió d'anar-lo a buscar. El tren no marxarà sol perquè la nina decideix acompanyar-lo.

Més enllà d'aquest fet que ja em sembla prou interessant, hi ha el Tomàs. Perd dos dels pilars de la seva vida i ha d'aprendre a conviure-hi. Allò què el feia feliç, ara ja no l'omple. De la tristesa passa al mal humor i a no saber què li està passant. I la clau serà trobar la manera de tornar a ser feliç amb la nova situació.

El recorregut emocional que descriu l'autor, el Ricardo Alcántara, és magistral. La transició des de la pèrdua fins al final és una transició dolça, tendra i, sobretot, és el camí que podria fer qualsevol nen o nena que li toca viure una situació similar. Per això, el llibre pot ajudar a entendre sentiments i emocions. 

Hi ha vegades que les històries et permeten tenir converses interessants amb els teus fills i, aquesta, tan emotiva, és una d'elles.

No em vull oblidar de les il·lustracions de Gusti. Meravelloses. A part del color i la tècnica, em vull fixar en les expressions d'en Tomàs. No ho he dit fins ara, però en Tomàs és un nino de fusta i, tot i així, en les seves expressions durant la història es veu perfectament el seu cor.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar un comentari al nostre blog!